Un conte per parlar de la infància trans


Gràcies a una campanya de crowdfunding ha estat possible l’edició del conte d’Alba Alonso Feijoo, Carla no es Carla, sino Carlos.

Alba Alonso Feijoo escriu Realkiddys, un bloc que vol posar el seu granet de sorra en la lluita contra els estereotips de gènere promovent una infància que en sigui lliure.

Carla no es Carla, sino Carlos

Es tracta d’un conte que ens explica la història d’un nen trans. Una història que comença en una data molt significativa, en una família com podria ser la de qualsevol.

Clar i senzill en el llenguatge i en el missatge, és perfecte per obrir el diàleg sobre la infància trans, un tema tabú fins fa molt poc temps.

Quan parlem d’infància trans, parlem d’infants que han nascut amb uns genitals d’acord amb un sexe o l’altre però s’identifiquen amb el sexe o gènere oposat (segons norma convencional). I és que la identitat sexual no es troba només en els genitals i cromosomes, també es troba en el cervell.

Com dèiem, el conte permet el diàleg al voltant de la infància trans. No goso marcar una edat màxima perquè penso que pot ser un recurs molt interessant a totes les edats.

Certs aspectes del conte, llenguatge emprat, il·lustracions… permeten posar sobre la taula certs temes relacionats amb els estereotips de gènere interessants de debatre.

En aquest sentit, parlant de lluitar contra estereotips de gènere, ens trobem amb un conte on el rosa i el blau són predominants i amb un marcat simbolisme.

Justament, entre moltes altres, aquesta va ser una de les qüestions que es van comentar amb l’autora en el podcast Buenos días, Madresfera, que podeu escoltar tot seguit.


Malgrat que es va fent camí per erradicar-la, la transfòbia existeix. Parlar-ne amb les criatures, tenir-ho present com adults és fonamental per trencar tabús i prejudicis. La ignorància alimenta la transfòbia com alimenta altres formes de discriminació.

Cal obrir la ment i eliminar les expectatives de gènere que sovint comencen a crear-se quan la criatura encara no ha nascut. No saber el sexe (morfològic o cromosòmic) fins al naixement pot retardar aquestes expectatives però no assegura que desapareguin. L’únic que pot evitar-ho és ser conscients que ni els genitals ni els cromosomes són els únics que determinaran que la nova persona que arriba al món sigui un nen, una nena o cap dels dos.

Col•laboració de Cosetes de no res




Cap comentari:

Publica un comentari